L'evidencialitat en català antic: estudi de corpus i acostament segons la gramàtica cognitiva

Content Provider	Semantic Scholar
Author	Martínez, Antolí Jordi, Mesalles
Copyright Year	2015
Abstract	Resum Des de la decada dels 90 del segle XX, s'ha desplegat una linia de recerca sobre el marcatge linguistic de la font de la informacio enunciada pel locutor. Aquesta categoria semantica universal ha estat denominada evidencialitat (evidentiality, en angles), terme que des dels anys quaranta havia estat usat per a denominar la categoria gramatical obligatoria que realitza aquest mateix marcatge en determinades llengues, concentrades especialment a la zona de l'Himalaia, del Caucas o d'America. No sera fins unes decades mes tard, des de la mitjania dels anys 80 i comencaments dels 90, quan el concepte d'evidencialitat s'estendra tambe a altres llengues, com son les romaniques o les germaniques, en que aquest marcatge no s'expressa mitjancant sistemes gramaticals, sino mitjancant altres recursos lexics, morfologics i fins i tot sintactics. En aquest sentit, es qualifica l'evidencialitat com a categoria semantica, com tambe ocorre en el cas de la modalitat o de l'aspecte verbal. Aquesta extensio del terme no ha estat exempta de polemica, i encara ara es questiona que es parle d'evidencialitat en llengues romaniques. El debat, pero, no ha impedit la investigacio, ans al contrari, i l'evidencialitat ha esdevingut un tema d'interes en la linguistica, especialment a comencaments del s. XXI. En aquest estudi volem aportar arguments a favor de la hipotesi que, en una llengua com el catala, tambe existeixen recursos linguistics que, tot i que no han assolit un grau extrem de gramaticalitzacio, es poden qualificar d'evidencials per la funcio que realitzen en el discurs i el significat que tenen. Es tracta d'una aportacio, doncs, que contribueix a ampliar el debat sostingut per investigadors com Cornillie, Dendale o Squartini (entre molts altres) que defensen una concepcio amplia de l'evidencialitat com a categoria semantica, i d'altres com Aikhenvald que argumenten a favor d'una definicio mes restrictiva del concepte. Amb aquest estudi aportem una visio nova al debat; en primer lloc, perque es tracta d'un estudi diacronic i, doncs, no nomes volem identificar uns marcadors evidencials en sincronia, sino tambe les tendencies que els generen en diacronia. En segon lloc, perque es tracta d'un acostament al fet linguistic basat en l'us, ja que fonamentem la nostra analisi en les dades que obtenim d'un corpus informatitzat (el CIMTAC, amb textos del catala antic, modern i contemporani). I, en tercer lloc, perque a l'hora d'explicar el canvi linguistic, adoptem un marc teoric pres de la Linguistica Cognitiva i de la Gramatica de Construccions basada en l'us; en concret, ens referim a la Teoria de la Inferencia Invitada (Traugott 2012) i al concepte de construccionalitzacio (Traugott i Trousdale 2013). Mes en especificament, per aconseguir aquest objectiu, hem dissenyat un estudi en el qual combinem la reflexio teorica sobre el concepte d'evidencialitat amb l'analisi de construccions concretes amb valor evidencial. Les construccions estudiades deriven de l'analisi d'un cataleg de verbs de percepcio, coneixement i diccio i locucions derivades que son bons candidats per a codificar l'evidencialitat; aquests verbs son dir, entendre, oir, pareixer, semblar, sentir, temer, veure i la perifrasi [voler Vinf].
Starting Page	1
Ending Page	1
Page Count	1
File Format	PDF HTM / HTML
Alternate Webpage(s)	https://rua.ua.es/dspace/bitstream/10045/51070/1/tesis_jordi_manuel_antoli_martinez.pdf
Language	English
Access Restriction	Open
Content Type	Text
Resource Type	Article