El servei domèstic a la ciutat de Barcelona, 1900-1950

Content Provider	Semantic Scholar
Author	Cairol, Mónica Borrell
Copyright Year	2016
Abstract	Els mes recents estudis sabre els canvis en l'estructura ocupacional en els processos d'industrialitzacio han questionat les teories generals sabre la contribucio dels diferents sectors al creixement economic, donant nova rellevancia al sector serveis. Tai com s'ha assenyalat, si poguessim superar el tradicional subregistre del treball femeni aquesta importancia encara seria mes elevada. Aquesta linia de recerca ha contribuit a donar un nou impuls a l’interes per l'estudi del sector serveis, que ha tingut una importancia i una analisi menor per part de la historia economica i social; com a consequencia, tambe s'ha atorgat rellevancia a un millor coneixement del servei domestic. Aquesta tesi te com a objectiu contribuir a un millor coneixement del sector des de l'estudi del servei domestic a la ciutat de Barcelona entre el 1900 i el 1950. En ella s'analitzen els canvis de l'estructura intersectorial i de la composicio de genere de la ma d'obra emprada en aquest sector; el paper de l'Estat i de les associacions obreres en els canvis en l'estructura ocupacional del sector o de les condicions laborals i de proteccio sociolaboral. Veurem com la diversitat d'oficis i professions que havien conformat el servei domestic durant el periode preindustrial havia anat desapareixent progressivament al llarg dels segles xvm i xix. Aixf al segle xx s'estava consolidant la perdua d’heterogeneitat del sector reduint-se a la figura de la "noia a tot estar" capac de realitzar multiples tasques domestiques i de cura, perdent, en aquest proces, valor, tant en condicions laborals com en estatus social. D'aquesta manera, tambe s'estava completant el proces de feminitzacio que, alhora, estava contribuint a precaritzar aquest sector economic empitjorant la seva posicio social dins del mercat de treball barceloni. Aixi mateix, s'analitza la formacio del mercat de treball del servei domestic, l'origen sociodemografic de les seves treballadores i el funcionament de l'esmentat mercat a traves de les institucions i els mecanismes intermediaris entre l'oferta i la demanda de servei domestic. Alhora, s'estudien tambe les condicions salarials i laborals, aixi com l'associacionisme de• diferent signe i la posicio dels diferents actors socials (Estat, sindicats, patronal i treballadors/es domestics) davant la situacio del servei domestic. En el primer capitol s'analitza la posicio del servei domestic dins la legislacio social espanyola entre el 1900 i el 1950. Des d'inicis del segle passat, moment en que es va comencar a implementar la primera legislacio laboral espanyola, el debat entorn la posicio del servei domestic dins de les normatives laborals i socials va girar al voltant de la necessitat i/o de l'adequacio d'incorporar els servents/es domestics dins de la categoria de treballadors/es. Davant la continuada exclusio del servei domestic de la majoria de normes, tant les destinades a la classe obrera en general com als col•lectius femenins en particular, els escassos oficis encara ocupats per homes dins el sector domestic (xofers, joqueis, jardiners, cambrers i cuiners d'hotels, fondes, etc.) van optar per segregar-se per tal d'adquirir millors condicions de treball i drets laborals, comptant amb el suport de sindicats, legisladors i magistrats. Les argumentacions per marginar el servei domestic de la normativa plantejades pel conjunt d'actors socials permetran observar com la categoria de servent/a s'estava reduint a aquells oficis ocupats per dones, circumscrits a l'estricte ambit del domicili privat i identificats amb el treball reproductiu i de cura exercit per la dona del cap de familia. Durant aquest periode es va completar el proces de feminitzacio del sector domestic barceloni. Les dades estadistiques, tot i els problemes d'opacitat i subregistre en relacio al servei domestic, permeten analitzar la composicio del servei domestic i la seva distribucio en el mercat de treball barceloni entre el 1860 i el 1950, objectiu del segon capitol d'aquesta tesi. El tercer capitol examina, d'una banda, els diversos mecanismes d'intermediacio, publics i privats, que gestionaven, amb mes o menys exit, la contractacio en el servei domestic de noies joves, solteres, immigrants i amb majors nivells d'alfabetitzacio del que s'acostuma a apuntar, quan arribaven a la ciutat de Barcelona, convertint el sector en la seva porta d'entrada al mercat de treball barceloni. Aquests organismes intentaven unir contraccio, formacio, control i acces a l'ofici. D'altra banda, en aquest mateix capitol tercer, es descriuen les llargues jornades de treball, la inexistencia de descans o vacances, les acusacions de furts, l'accidentalitat, els maltractaments fisics o els casos d'assetjament sexual que caracteritzaven les condicions de treball del servei domestic. A mes a mes, en termes salarials, tot i que, sovint, gaudien d'allotjament i manutencio a diferencia del que succeia en altres sectors economics, el seu salari en relacio al de les treballadores d'altres sectors economics havia anat disminuint des del 1856 fins al 1930, aspecte que mostra l'increment de la precarietat salarial i laboral d'aquest sector. Davant d'aquestes condicions laborals, en periodes de majors oportunitats laborals en altres sectors, generalment a la industria -per exemple als anys 10 i 20 del segle XX- abandonaven el servei domestic i nomes hi retornaven en periodes de crisi, com va succeir als anys 30 i 40 del segle passat, ja que el servei domestic, era, en termes laborals, un sector poc atractiu per a la classe obrera barcelonina. Als capitols quart i cinque s'analitzen les mobilitzacions que el servei domestic va realitzar per tal de millorar les seves condicions de treball i reivindicar drets sociolaborals a traves del sindicalisme i dels tribunals laborals. El sindicalisme i els tribunals de caracter laboral s'havien convertit en mecanismes que treballadors i treballadores tenien per tal de defensar els seus interessos laborals i, ambdos, en poques ocasions, van prestar atencio a les problematiques dels servents/es domestics. Tant el sindicalisme de classe com el sindicalisme de caracter catolic nomes van mostrar un interes per la sindicacio del servei domestic durant periodes en els quals existia una voluntat sindical per augmentar la seva base social -en el cas de la CNT barcelonina als anys 30 del segle xx- o pel temor a les consequencies que el gruix de, treballadores domestiques se sindiquessin dins del sindicalisme de classe aixi com la voluntat de garantir l'oferta de servei docil i disciplinat -en el cas del sindicalisme catolic als anys 20. Per la seva banda, les serventes, tot i estar excloses de les politiques laborals de l'Estat i de les politiques i agencies sindicals durant la practica totalitat del periode estudiat, quan van poder accedir als sindicats i/o als tribunals de justicia de caracter laboral en van fer us sindicant-se i presentant demandes per tal de millorar les seves condicions de treball o demandar el compliment de drets laborals. En aquest sentit, durant la II Republica, les serventes domestiques van afiliar-se a la CNT i van presentar demandes davant dels tribunals industrials, aquests darrers sovint reticents o contraris als seus interessos Les treballadores van denunciar la seva situacio laboral i van reivindicar millors condicions i posicio en el mercat de treball, questionant aixi el suposat apoliticisme del servei domestic. Per realitzar aquest treball he utilitzat diferents fonts de caracter heterogeni per tal d'encaixar-les i aproximar-me a la situacio d'un grup laboral que disposa de poques fonts de caracter homogeni. En primer lloc, he realitzat un recorregut per les lleis i normatives que afectaven el servei domestic, la jurisprudencia emesa pels tribunals i les analisis realitzades per la doctrina juridica. En segon lloc, s'ha analitzat la variada documentacio de diverses institucions publiques i privades (Ajuntament, Diputacio de Barcelona, Diocesi de Barcelona, Escola Popular de la Dona, etc). Aixi mateix, els Censos Nacionals de Poblacio, complementats amb altre tipus d'informacio estadistica (padrons, estadistiques emeses per organismes locals, etc.), m'han permes examinar l'estructura del sector domestic. En tercer lloc, la premsa, tant la burgesa com l'obrera, ha estat central en aquest treball. Aixi doncs, s'han buidat exhaustivament els diaris La Vanguardia i Solidaridad Obrera. Finalment, tambe he buidat els expedients judicials conservats de les demandes presentades pel servei domestic davant dels tribunals de caracter laboral (tribunals industrials i magistratures de treball). En definitiva, durant la primera meitat del segle xx, a diferencia del que succeia durant el periode preindustrial -on en el sector convivien homes i dones amb diversitat d'edats i origens socials-, el servei domestic concentrava noies joves de classes populars que arribaven a un sector economic que s'havia anat precaritzant: desregulat normativament, desates sindicalment i amb males condicions salarials i laborals, s'havia empitjorat la seva posicio en el mercat de treball urba barceloni. Analitzar aquest sector historicament permet observar com aquesta situacio va consolidar unes condicions que contribueixen a explicar l'actual fragilitat d'aquest sector economic, tal com mostren les darreres dades de l'OIT,
Starting Page	1
Ending Page	1
Page Count	1
File Format	PDF HTM / HTML
Alternate Webpage(s)	http://diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/102335/1/MBC_TESI.pdf
Language	English
Access Restriction	Open
Content Type	Text
Resource Type	Article