Sobre la gestió del patrimoni reial de la Corona d'Aragó en temps del rei Martí l'Humà

Content Provider	Semantic Scholar
Author	Rodríguez, Enric Guinot I
Copyright Year	2015
Abstract	A primers de juny de 1397, el rei Martí I enviava una carta al Consell Municipal d’Alzira i als seus jurats en la qual els demanava una certa quantitat de diners amb l’argument següent: «que nós siam posats en necessitat de nostre viure, per ço cor en nostre novel regiment havem trobat tots nostres emoluments e drets reals, sens causa e colpa nostra, alienats e dissipats». En la mateixa línia podem citar una altra reflexió més coneguda que, en dates properes a l’anterior, la ciutat de València presentà al monarca mitjançant un memorial de greuges sobre qüestions econòmiques semblants i sobre la situació del patrimoni reial. Els jurats de la capital valenciana asseguraven, entre d’altres coses, que «molts dies són que en vostra casa, senyor, comprador no ha de què pusque a vostra taula provehir e, que és pus fort, que moltes vegades no y ha vianda sinó per al vostre plat, la qual cosa és vituperosa e de gran difamació car los strangers ne parlen hoc e los mercaders e altres qui van fora la vostra senyoria se’n trahen scarn, dients que lo rey d’Aragó no ha ca menjar». Així, doncs, si seguírem al peu de la lletra les afirmacions d’alguns coetanis, la situació financera de la hisenda reial de la Corona catalanoaragonesa en els anys al voltant del 1400 no sols era desesperada, sinó de ruïna absoluta. És veritat que aquestes manifestacions, com era usual als testimonis escrits de l’època, solen fer més referència als fets puntuals del moment que no al context en el qual s’emmarquen. Això és, les valoracions que feien sobre aquestes qüestions en els seus memorials i altres escrits estaven basades sovint en fets aïllats, cosa que podria fer pensar en el cas d’un estat del sud d’Europa que potser havia estirat més el braç que la màniga, i que havia patit l’acumulació d’un cert nombre de casos escandalosos de corrupció al voltant del poder polític. Res a veure, doncs, amb l’actualitat, però aquest tipus de valoracions «dramàtiques» potser contribuïxen a amagar allò que en realitat era una dinàmica de fons que afectava el conjunt de les estructures de funcionament de les monarquies baixmedievals; això és, la crisi de tot un model financer dels incipients estats europeus basat en el patrimoni d’arrel feudal.
Starting Page	273
Ending Page	284
Page Count	12
File Format	PDF HTM / HTML
Alternate Webpage(s)	https://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000216/00000031.pdf
Language	English
Access Restriction	Open
Content Type	Text
Resource Type	Article