Loading...
Please wait, while we are loading the content...
Similar Documents
Estimació de propietats de biopartició mitjançant mesures cromatogràfiques
| Content Provider | Semantic Scholar |
|---|---|
| Author | Rodriguez, M. Aracely Hidalgo |
| Copyright Year | 2013 |
| Abstract | La distribucio sang-teixit, la permeabilitat en pell i la toxicitat en organismes aquatics son exemples de propietats de bioparticio de compostos quimics. Son fonamentals en ambits tan diversos com el desenvolupament de nous farmacs o cosmetics o l’avaluacio del impacte mediambiental de contaminants emergents. No obstant, la seva determinacio directa sol ser costosa, llarga, experimentalment complicada i inclus eticament questionable. Com a consequencia, existeix un gran interes en poder estimar de manera senzilla propietats de bioparticio de compostos quimics. Concretament, els sistemes cromatografics ofereixen alternatives practiques i sostenibles, ja que les mesures cromatografiques son economiques, rapides i simples. En aquest context, l’objectiu de la tesi doctoral ha estat estudiar l’emulacio de processos biologics de particio a partir de sistemes cromatografics. Inicialment, s’han caracteritzat diversos sistemes de cromatografia electrocinetica micel•lar (MEKC) mitjancant el model de parametres de solvatacio. Aquest model permet descriure tant processos biologics com fisicoquimics basats en la distribucio de soluts neutres entre dues fases, de manera que ofereix tambe un marc comu per comparar ambdos tipus de processos. A la tesi, s’han caracteritzat mescles dels tensioactius colat i deoxicolat de sodi i tambe el tensioactiu pur taurocolat de sodi. S’ha estudiat la influencia que te la composicio de tensioactius sobre les caracteritzacions i tambe l’efecte del conjunt de soluts, els descriptors i el pH aquos. Les caracteritzacions obtingudes s’han afegit a la recopilacio que s’ha fet tant de sistemes biologics com fisicoquimics (majoritariament cromatografics, pero tambe de particio aigua-solvent) que es troben descrits a la literatura segons aquest model. Cada parell de sistemes biologic i fisicoquimic s’ha comparat mitjancant un parametre de distancia que permet avaluar la similitud entre parelles de sistemes. No obstant, de cara a identificar quins sistemes cromatografics tenen capacitat per modelar processos de bioparticio, ha calgut desenvolupar una metodologia complementaria per quantificar la precisio que s’obtindra a les correlacions entre dades biologiques i cromatografiques. La metodologia desenvolupada consisteix en examinar les tres fonts d’error que determinen la variancia total d’aquestes correlacions: la variancia de les dades biologiques, la variancia de les dades cromatografiques i la variancia que prove de la dissimilitud entre els dos sistemes comparats. S’ha demostrat que les tres contribucions de variancia es poden predir facilment a partir de la caracteritzacio dels sistemes segons el model de parametres de solvatacio. La seva suma permet estimar la variancia total que s’espera obtenir a la correlacio i, per tant, la bondat amb que el sistema cromatografic podra emular el biologic. Aquesta metodologia ha permes seleccionar sistemes cromatografics adequats per modelar tres processos de bioparticio concrets: la toxicitat en el peix fathead minnow, la sorcio sol-aigua i la permeabilitat en pell de substancies neutres. Els sistemes cromatografics escollits han estat: tres sistemes de cromatografia de liquids d’alta resolucio (HPLC), dos d’ells basats en columnes C18 convencionals i un d’ells en una columna artificial immobilitzada (IAM) que imita l’estructura de les biomembranes; dos sistemes de MEKC, un amb dodecilsulfat de sodi i l’altre amb taurocolat de sodi. Tambe s’ha seleccionat el sistema de particio octanol-aigua perque es el classic sistema de referencia a l’hora de modelar processos biologics. S’ha comprovat experimentalment la bondat dels sistemes escollits per modelar els tres processos de bioparticio estudiats, obtenint en tots els casos resultats concordants amb les prediccions de variancia. Per tal d’emular la permeabilitat en pell ha calgut introduir el volum del solut com a variable addicional a les correlacions biologico-cromatografiques. Finalment, els millors models de correlacio han permes predir amb precisio valors de sorcio sol-aigua d’herbicides i dades permeabilitat en pell d’herbicides i hormones a partir de mesures cromatografiques. S’ha obtingut una millor precisio que la que proporcionen altres metodes com les particions octanolaigua o metodes de calcul a partir de l’estructura dels soluts, el que demostra el potencial dels sistemes cromatografics per estimar propietats de bioparticio. |
| File Format | PDF HTM / HTML |
| Alternate Webpage(s) | http://diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/48724/1/MHR_TESI.pdf |
| Language | English |
| Access Restriction | Open |
| Content Type | Text |
| Resource Type | Article |
