Biomarcadors d'exposició dietètica en estudis nutricionals d'intervenció i observacionals. Aplicació d’una aproximació metabolòmica HPLC-q-ToF-MS per a la millora de la capacitat predictiva a través de models combinats multi-metabòlit

Content Provider	Semantic Scholar
Author	Aloy, Mar Garcia
Copyright Year	2014
Abstract	L'alimentacio es un dels factors de l'estil de vida amb mes influencia en la salut, sent els biomarcadors d'exposicio dietetica una eina precisa i objectiva per a la determinacio de la ingesta alimentaria. Un biomarcador nutricional es qualsevol indicador bioquimic, funcional o clinic mesurat en una mostra biologica que reflexa l'estat nutricional respecte a la ingesta o al metabolisme dels components de la dieta, aixi com de les consequencies biologiques de la ingesta alimentaria. La metabolomica es la ciencia que estudia el metaboloma, es a dir, el conjunt de metabolits (definits com aquelles molecules intermediaries i productes del metabolisme amb un pes molecular inferior a 1500 Da) presents en una sistema biologic. En el camp de la nutricio, la nutrimetabolomica s'ha proposat com una eina per avaluar els canvis en el metaboloma, els quals poden ser utilitzats com a biomarcadors de consum d'aliments i/o dels efectes d'una intervencio dietetica. La present Tesi Doctoral te com a principal objectiu contribuir en la identificacio de biomarcadors relacionats amb la ingesta d'aliments (marcadors de consum), aixi com la seva possible associacio amb la salut (marcadors d'efecte) en una poblacio d'elevat risc cardiovascular dins d'un marc de patro de Dieta Mediterrania mitjancant l'aplicacio d'una estrategia metabolomica no dirigida HPLC-q-ToF-MS en estudis nutricionals amb diferents dissenys. Per a la consecucio d'aquest objectiu s'han utilitzat dades provinents tant d'assajos clinics controlats d'intervencio nutricional com d'estudis observacionals amb individus en condicions de vida lliure, i es van seleccionar diferents aliments de consum habitual en el patro alimentari de les poblacions estudiades per explorar les diferencies en el metaboloma urinari. Concretament, es va estudiar l'empremta metabolica del consum de pa, de nous i fruita seca, i de cacau. En la publicacio 1 es presenten els resultats de l'analisi del metaboloma urinari associat a la ingesta diaria de pa, tant blanc com integral. Aquest es va caracteritzar principalment per compostos relacionats amb la seva composicio intrinseca (benzoxazinoides i alquilresorcinols, entre d'altres) i derivats del processat tecnologic (pirralina) del pa, aixi com per marcadors del metaboloma endogen associat (2,8-dihidroxiquinolina glucuronid i N-?-acetilcitrulina). Les publicacions 2 i 3 indiquen que l'empremta metabolica urinaria associada a la ingesta de fruita seca, i mes concretament de les nous, es caracteritza per un panell de biomarcadors, incloent marcadors del metabolisme dels acids grassos insaturats, compostos microbians derivats dels polifenols, i metabolits intermedis de la ruta dels metoxindols. Finalment, pel que fa als marcadors del consum de cacau, les publicacions 4 i 5 mostren que els compostos relacionats amb la ingesta de cacau inclouen metabolits dels alcaloides i polifenols, aixi com altres compostos derivats dels processos tecnologics utilitzats durant l'elaboracio industrial de productes alimentaris que contenen cacau, com el torrat o la fermentacio. Al llarg de totes aquestes publicacions es va demostrar que generant models de biomarcadors d'exposicio formats per mes d'un metabolit augmenta el poder predictiu de la ingesta respecte a les mesures obtingudes per a cada marcador individualment. Es important recalcar que en aquests models van formar part compostos de diferent naturalesa que podrien aportar informacio complementaria sobre la ingesta dietetica. Els resultats d'aquesta Tesi Doctoral han mostrat que les principals diferencies observades en el metaboloma urinari es van associar amb la digestio dels aliments, el metabolisme microbia i el metabolisme endogen; i que la capacitat predictiva de l'exposicio dietetica a traves de models combinats multi-metabolit proporciona millores significatives en comparacio amb la capacitat dels mateixos compostos avaluats de manera individual.
File Format	PDF HTM / HTML
Alternate Webpage(s)	http://diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/56307/1/01.MGA_TESI.pdf
Language	English
Access Restriction	Open
Content Type	Text
Resource Type	Article