Aplicació de tècniques de Routing en línies d’autobusos d’aportació

Content Provider	Semantic Scholar
Author	Blanco, Oriol Roca I
Copyright Year	2015
Abstract	Sovint, les linies d'altes prestacions de transport public col·lectiu, com ara els corredors que uneixen el centre de la ciutat amb els barris i nuclis periferics, presenten un trade-off entre l'oferta diferencial d'accessibilitat (parades frequents, cobertura en tot el territori) i uns costos i temps de viatge favorables als usuaris. En aquest sentit, es necessaria la dotacio de linies d'aportacio o feeder en nuclis residencials allunyats del centre per a permetre l'acces de la poblacio resident a la xarxa de TPC (transport public col·lectiu) d'altes prestacions. Aixi doncs, aquest treball preten definir l'estructura logistica de les linies d'aportacio, de forma que es minimitzin els costos d'operacio i, al mateix temps, es maximitzin les prestacions als usuaris, tot garantint un acces rapid a la xarxa basica de TPC d'altes prestacions. El disseny de linies d'aportacio que alimenten una linia o corredor principal es un camp encara poc explorat dins el coneixement i la metodologia existent dedicada al disseny de rutes de transport col·lectiu. En aquest sentit, es desenvolupara un model basat en aproximacions continues (Daganzo, 2007) que permetra definir el valor optim de les variables de decisio de les linies d'aportacio (interval de pas, nombre de parades, espaiament, nombre d'estacions de cobertura, longitud de la xarxa) a partir dels parametres de costos d'operacio i atributs dels usuaris. Paral·lelament, es desenvolupara tambe un model discret, basat en un graf que representi la geometria del problema, i que permetra resoldre'l de manera optima tenint en compte certs condicionants, com per exemple el fet que la localitzacio de les parades ha d'estar establerta a priori. Aquests models consistiran en unes funcions objectiu de costos que caldra minimitzar per trobar quins valors de les variables de decisio els minimitzen. Els models s'aplicaran de manera combinada a diferents ciutats amb caracteristiques diferents per a determinar l'estructura optima de la xarxa, les prestacions aconseguides i les diferencies entre els dos models, tant pel que fa a la metodologia com als resultats obtinguts. Els resultats obtinguts en aquest treball han estat concloents. Un cop aplicat el model el resultat principal obtingut es el fet que, a mesura que augmenta la poblacio i l'area a cobrir per les rutes d'aportacio, el nombre de linies i de parades optimes tambe augmenta. Tanmateix, aquest augment s'esdeve en una proporcio inferior. D'altra bada, aquest fenomen no es trasllada a la frequencia optima. Augmentant la poblacio o l'area, es necessiten mes linies i parades, pero, en canvi, la frequencia optima es mante practicament constant.
File Format	PDF HTM / HTML
Alternate Webpage(s)	https://upcommons.upc.edu/bitstream/handle/2099.1/25687/Aplicaci%C3%B3%20de%20t%C3%A8cniques%20de%20routing%20en%20l%C3%ADnies%20d'autobusos%20d'aportaci%C3%B3.pdf?isAllowed=y&sequence=1
Language	English
Access Restriction	Open
Content Type	Text
Resource Type	Article