L'Herència deweyana : la "Philosophy for children" de Matthew Lipman i les bases del coneixement

Content Provider	Semantic Scholar
Author	Planas, Carla Carreras I
Copyright Year	2003
Abstract	L'objectiu d'aquest treball s'emmarca dintre del que tradicionalment s'ha anomenat teoria del coneixement, perque preten examinar alguns conceptes basics que fonamenten i participen en el proces de coneixement. Tot aixo, des duna perspectiva clarament pragmatista i, mes especificament, deweyana.Optar per una perspectiva clarament deweyana suposa una reformulacio de nocions tradicionalment emprades per la filosofia en general i per la teoria del coneixement en particular. Els primers conceptes afectats son els de "filosofia" i "coneixement", que hauran de ser reconstruits.Pero si la nocio de coneixement ha de ser replantejada, tambe ho haura de ser la questio de les seves bases: en el millor dels casos, les bases tradicionals del coneixement no podran ser interpretades com fins ara; en el pitjor dels casos, caldra substituir-les per noves bases. Es evident que no es pot construir un nou edifici sobre vells fonaments. Aixi, l'analisi de les bases del coneixement haura d'incidir en les diferencies respecte a la interpretacio tradicional del coneixement.Aquesta investigacio estableix, com a hipotesi inicial, que la nocio reconstruida de coneixement te com a condicions de possibilitat - el que hem anomenat "bases del coneixement" - l'experiencia, la comunitat de recerca i el judici. Si es cert que son condicions de possibilitat del coneixement, aleshores haurien d'apareixer com a nocions fonamentals de qualsevol teoria del coneixement - sempre que s'acceptin d'entrada els pressuposits pragmatistes.D'altra banda, el coneixement sempre ha estat vinculat a l'educacio. Aixi, segons la visio tradicional, el coneixement era substancial, mentre que l'educacio (identificada amb la instruccio) era el proces pel qual s'adquiria aquesta fi-en-si.Ara be, que el coneixement ja no sigui substancial sino instrumental no significa que desaparegui la seva intima relacio amb l'educacio, sino que - necessariament - es replantegi: l'educacio passa a ser el proces obert, social, de dialeg, en el qual es desenvolupa el coneixement; un coneixement que ja no es un fi-en-si sino que retroalimenta el mateix proces "educatiu", enriquint-lo.Hem dit que les condicions de possibilitat del coneixement son l'experiencia, la comunitat de recerca i el judici. Pero, alhora, aquests resulten ser tambe els fonaments filosofics de l'educacio; respondre realment a les necessitats dels individus i de la societat.Experiencia, recerca, dialeg i judici sorgeixen tant de la mateixa naturalesa de la filosofia com de la naturalesa de l'educacio. Son alhora elements d'una filosofia reconstruida i assumpcions del paradigma reflexiu en l'educacio. Aixi doncs, podriem dir que el judici, l'experiencia de l'individu i la comunitat de recerca (aquesta en tant que context en que es donen el dialeg filosofic i la recerca) esdevenen pressuposits inevitables de la "nova" filosofia i de la "nova educacio. "Aprendre a pensar pel propi compte" - que apareix com a l'objectiu de l'educacio - suposa atendre a totes i cadascuna d'aquestes bases.En aquest context, la filosofia o teoria de l'educacio esdeve una teoria filosofica del coneixement: una reflexio sobre el coneixement i el pensament, sobre les condicions de possibilitat del coneixement, sobre els seus limits.Aquest plantejament s'enfronta explicitament a altres alternatives forca mes comunes i que volem intentar d'evitar: -un estudi de la filosofia de l'educacio i/o de la teoria del coneixement simplement historicista, com a mer compendi de teories i autors ordenats mes o menys cronologicament;-una reflexio abstracta sobre el coneixement, sense cap mena de contrastacio empirica;-una investigacio sociologica sobre el coneixement en el qual es privilegiin els condicionaments sociologics (que no vol dir necessariament socials) de l'adquisicio del coneixement basant-se en realitats culturals i educatives existents pero oblidant tot fonament filosofic; o -una teoria sobre el coneixement de caire marcadament psicologista.Per tal d'evitar fer hipotesis i reflexions en el buit, concretem el nostre estudi en un projecte concret: Philosophy for Children, perque entenem que es una teoria del coneixement portada a la practica filosofica; que posa en joc, doncs, les mateixes bases que garanteixen el coneixement.Aixi, aquesta investigacio no es solament una reflexio sobre les bases epistemologiques de Philosophy for Children, ni una apologia del projecte, sino que preten posar i analitzar les bases d'una visio mes global del coneixement prenent en consideracio totes les seves vessants. En aquest sentit, Philosophy for Children en es util en la mesura que serveix de suport concret per a la nostra analisi.Aixi doncs, establim que les bases del coneixement - en la seva acceptacio pragmatista - son tres: experiencia, comunitat de recerca i judici. Alhora, aquests elements son tambe condicions d'una educacio reflexiva. Queden aixi estretament vinculades la filosofia i l'educacio.Confirmar aquestes hipotesis suposa una serie de passos:1r. Analitzar la nocio de filosofia que hi ha al darrera d'aquesta concepcio del coneixement. No pretenem que les nostres conclusions siguin valides universalment (trairiem el mateix esperit pragmatista!) sino solament que ho son en l'espai que queda delimitat per una determinada manera d'entendre la filosofia. 2n. Investigar cadascuna de les bases del coneixement en el context de les filosofies de Dewey i , especialment, de Lipman per tal d'oferir-ne una interpretacio i veure en quina mesura es vinculen amb el coneixement. Aixo suposara, en algun cas, recorrer a algun altre autor, per tal d'afinar mes en la demarcacio del concepte en questio.3r. Clarificar el concepte d'educacio relacionat amb el coneixement i establir els lligams corresponents amb cadascuna de les bases analitzades.Un cop fets aquests passos esperem que quedara manifest que l'experiencia, la comunitat de recerca i el judici son bases del coneixement i, alhora, elements essencials de qualsevol proces educatiu.Tot aixo, a mes, ha d'anar acompanyat de l'exigencia d'un paper actiu del filosof en el proces educatiu. No n'hi ha prou amb "baixar la filosofia del cel a la terra"; cal que, a mes, aquest descens repercuteixi en la manera com l'home es relaciona amb els altres i amb el seu entorn. Nomes aixi podra ser superat el vell dualisme entre pensament i accio.
File Format	PDF HTM / HTML
Alternate Webpage(s)	https://dugi-doc.udg.edu/bitstream/handle/10256/4624/tccp.pdf?isAllowed=y&sequence=16
Language	English
Access Restriction	Open
Content Type	Text
Resource Type	Article